He viscut sempre perdut dins una jungla d'interrogants, sense tocar parets, orfe de certeses. Sempre he triat camins abruptes. Camins ignots amb destinació ignota. Avance quan no sé on vaig. No sé mai on vaig. Cada matí comence una pel·lícula de què ignore la fi. (...) visc en dissidència dels costums i comportament del veïnat, i alimente la fama de misantrop, de maniós, d'esquerp. La gent no accepta les llibertats dels altres, per minses que siguen; no tolera l'individu escindit del ramat.
1 comentari:
fa temps q no poses res aci..
Publica un comentari a l'entrada